It's a real Co-incidence
El relat d'una dona que neix de la pedra i balla dins l'elasticitat de la seva imaginació.
aviat...el trailer!
Entra en un món que captura l'essència d'una dona perduda dins la carnalitat d’intentar trobar els seu equilibri. Contempla com una estàtua trenca les seves pròpies fronteres, lliscant per un tapís de personatges canviants i improbables.
Un espectacle creat entre una illa de la costa occidental d'Irlanda i una antiga fàbrica de tèxtils en el cor de la zona industrial de Barcelona. A través del llenguatge gestual, la peça teixeix la bellesa del patrimoni cultural amb la mirada crítica, penetrant, del feminisme contemporani, sempre amb un toc d'humor.
Conscients de la nostra posició com dones artistes, parlar en veu alta i en veu baixa amb el cos, és tant una indagació íntima sobre la intuïció i la sensibilitat, com una acció política.
Per què no hi ha cap dona arquetípica narradora? Per què «l’home vell» és un educador venerat i «la dona vella» una bruixa sospitosa? Sense exemples, inventem una narració dita amb el cos sobre els cos.
La tendència que la nostra societat té de construir certes imatges, fa evident la necessitat de qüestionar l'arquetip dels gestos de «força», la representació de la dona en l’art, en la història, en la mitologia i en lacultura contemporània. També és necessari valorar el cos i la seva intel·ligència en un món materialista. Pensem que ens trobem en un moment on els joves, i no tan joves, necessitem veure altres exemples de dones, altres referents femenins, i enfrontar-nos a la idea que la identitat no és un concepte estrictament fix, sinó quelcom en canviant i moviment constant.
